Es la família qui ha de decidir segons el pensament/ fer i voluntat de la dona i no sobre les creences de la majoria dels fills o qui té més pes. I si ha de marxar sigui per l'edat o l'enfermetat que preguin a Déu ,si són creient, perquè es trenquin els llaços que la lliguen aquí i pugui marxar en pau al lloc que tots desitgem després d'una vida de lluita i amor amb els que estimem,per curta que sigui la vida ,no pot esborrar-se d'un dia per un altre : l'amor,els grans i petits sentiments que ens han fet lluitar, aprendre a despendres per ser lliures.
Ara cada persona té el dret per anar-se despedint dels seus :amor,fills,amics etc i si fem lacció de donar gràcies i dir que l'estimem de cor des de el nostre mès intim ser al ser que possiblement no podem comunicar-nos físicament, sempre hi ha un fil que no es veu que comunica amb l'altre ser que possiblement se està despedint si és la seva hora i veurem que les decisions seran les que vol el eser estimat i dir-li que el deixem en mans de l'eser més bo de l'univers perquè l'ajudi a fer el traspàs.Això no trau el temps de dol però si que es viu des de un altre nivell d'amor i pau que el eser que fa el traspas marxa en pau i fet les paus amb tots.